dimarts, 15 de novembre del 2011

LA VIDA A LA CIUTAT

Passa, passa i passa. Res s'atura. Trens, cotxes, metros i motos circulen sense descans. No hi ha ningú relaxat que es dediqui a contemplar com un ocell nia a la finestra d'una casa, ni ningú que observi la meravellosa dansa d'una fulla mentre cau. La vida no s'atura ni un instant: uns van cap a la feinsa, altres a comprar, els més menuts cap a l'escola i els més afortunats cap a casa a desancar.

Així és la vida a Barcelona, una vida activa i amb poques pauses. Una vida que m'ecanta, però fins a cert punt. M'agrada l'energia que et dóna el no parar de moure't encara que, paradoxalment, també et deixa esgotat i sense energia.

Però també és bo un punt de relax, per observar el voltant, perdre't per racons desconeguts o tornar a visitar aquells llocs especials i màgics per cadascú, o posar una mica la imaginació en marxa (cosa que em costa ben poquet) i començar a inventar històries sobre la gent i els llocs del teu voltant. També gaudir dels amics, nous i antics, fent partidets de futbol, passejant sense rumb o prenent unes canyes acompanyades de riures i anècdotes.

Barcelona és una ciutat espectacular, però només si permets que se't vagi presentant sense pausa, però sense pressa. Una ciutat que et sorpren per la majestuositat d'alguns gratacels i et deixa bocabadat amb les meravelles arquitectòniques de Gaud, Muntaner i companyia, fent que la ciutat tingui un contrast d'estils impressionant. Una ciutat que és un dels centres de referència econòmics espanyols, europeus i mundials i que, alhora, ofereix una cultura i un entreteniment admirat arreu del planeta.

Definitivament, aquesta ciutat m'encanta i fa per mi. Així que espero gaudir-la moltíssims anys (o com a mínim quatre). Això si, sense oblidar mai el poble d'on vinc, que segurament no és tan bonic, ni meravellós, ni luxós, però és el meu poble, on tinc la família i els amics, i sempre intentaré estar tant a prop d'ell com la vida m'ho permeti.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada